El passat 29 d’octubre del 2024, el territori Valencià va viure un episodi de pluges torrencials i tempestes que van provocar greus inundacions i més de 200 morts i danys materials. Aquesta Gota Freda va ser un dels fenòmens meteorològics més impactants de la història cap a les nostres terres.
A Meteopoble, vam predir aquest episodi amb antelació, gràcies a una anàlisi detallada dels models meteorològics i la nostra experiència en interpretació de dades. Hui volem explicar com ho vam fer i posar en valor la importància de la previsió meteorològica en situacions extremes.
Què és una Gota Freda i per què és tan perillosa?
La Gota Freda es produeix quan una bossa d’aire fred queda aïllada en els nivells alts de l’atmosfera, interactuant amb aire càlid i humit a les capes inferiors. Això genera una inestabilitat atmosfèrica molt intensa, que sovint resulta en:
Pluges torrencials.
Tempestes elèctriques violentes.
Trens convectius que queden enganxats en un sol lloc i deixen precipitacions que poden sumar més de 400-500 mm en molt poc de temps.
Aquest fenomen és especialment perillós al territori Valencià per la proximitat al mar Mediterrani, una font d’humitat que pot intensificar les precipitacions i gràcies també a la temperatura del Mar que en mesos de tardor es troba relativament càlida.
Les situacions més perilloses solen produir-se quan l’embossament d’aire fred en altura es posiciona sobre el golf de Cadis, donant lloc a la formació d’una borrasca en superfície. Aquesta borrasca pot generar-se directament associada a la mateixa DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts), intensificant-se i afavorint l’entrada de vents amb un recorregut marítim marcat. A aquesta configuració se li pot sumar la presència d’una borrasca secundària, la qual cosa augmenta el risc d’inestabilitat.
Si, a més, aquesta situació coincideix amb la presència d’un anticicló estacionat al Regne Unit o al centre d’Europa, es potencia encara més l’aportació d’humitat des del mar cap a l’interior del territori. Aquest tipus de configuracions prolonga el recorregut marítim dels vents, enriquint-los en humitat i generant condicions molt favorables per a precipitacions intenses i persistents.
Aquests elements combinats – embossament d’aire fred, borrasca en superfície, aportació marítima i bloqueig anticiclònic – són la clau per entendre alguns dels episodis més greus de pluges torrencials al nostre territori. És per això que continuem analitzant amb detall cada evolució meteorològica, ja que situacions com aquestes poden tindre un alt impacte en les nostres terres.
Els passos de la nostra predicció
Per preveure aquest episodi, a Meteopoble vam utilitzar una combinació de tècniques i eines avançades:
Anàlisi dels models meteorològics
Model Europeu (ECMWF): Les primeres indicacions d’inestabilitat van aparèixer en aquest model uns 5-7 dies abans de l’esdeveniment i va anar confirmant la intensitat del fenomen, mostrant acumulacions de precipitació superiors als 200 mm en zones concretes.
Arribant al dissabte, i observant com tots els models meteorològics anaven en la mateixa direcció, a Meteopoble vam identificar que la situació que aquests models plantejaven per al 29 d’octubre era alarmantment similar a la de la tragèdia de la Pantanada que feia dies que anaven veient-ho. Aquesta coincidència ens va posar en alerta immediata, ja que els indicis apuntaven a una configuració de LLIBRE per a un episodi meteorològic extrem.
Conscient de la gravetat del que podia ocórrer, vaig començar a preocupar-me profundament. Sabia que ens trobàvem davant una situació excepcional, i per això vaig centrar tots els esforços en informar i avisar a la població de manera clara i directa. La prioritat en aquell moment era conscienciar sobre els riscos i preparar a la gent per a fer front a les possibles conseqüències d’aquest episodi d’inestabilitat tan marcada.
Models mesoescalars.
Vaig arribar al diumenge i al dilluns observant com les sortides dels models meteorològics es tornaven cada vegada més alarmants. Els models mesoescalars projectaven la possibilitat de superar els 500 mm de precipitació acumulada en un ampli radi de les comarques de l’interior del territori Valencià, especialment la Plana d’Utiel-Requena i la Foia de Bunyol, entre altres zones properes. Aquest escenari indicava una situació de gran perillositat, amb risc alt de greus conseqüències.
Tot i l’evidència d’aquestes dades, em costava entendre com l’AEMET no havia activat un avís roig per a aquesta situació tan crítica, i com els mitjans de comunicació no estaven informant de la magnitud del risc imminent. Ens trobàvem davant una configuració meteorològica potencialment devastadora, i la falta de reacció en alguns canals oficials i mediàtics resultava sorprenent, especialment tenint en compte l’impacte que aquesta situació podria tenir sobre les comarques afectades.
Aquest contrast entre les prediccions i la falta de difusió em va portar a redoblar esforços des de Meteopoble per advertir la població amb la màxima claredat possible, especialment en aquestes comarques, amb l’objectiu de minimitzar riscos i fomentar la prevenció davant un episodi que es perfilava com un dels més destructors dels últims anys.
Dia de la tragèdia.
.
El dia de la tragèdia em vaig alçar de bon matí per elaborar la previsió, i des de primera hora la situació ja era preocupant. La pluja caia amb gran intensitat en comarques com la Vall d’Albaida, la Costera, les Riberes i part de la Safor, on començaven a aparèixer els primers problemes greus. Finalment, l’AEMET va activar l’avís roig, reconeixent la gravetat de l’escenari.
Tal com havíem previst des de Meteopoble, la pluja persistent es va desplaçar cap a les comarques interiors de València, com ara la Foia de Bunyol, els Serrans i part del Camp de Túria, amb acumulacions que començaven a superar registres històrics. A les 10 del matí, en revisar l’última sortida dels models mesoescalars, vaig veure que les previsions per a la vesprada eren realment alarmants, amb la possibilitat d’acumulacions de pluja excepcionals en un període molt curt de temps. Era evident que ens trobàvem davant un episodi extrem, i la vesprada pintava molt malament.
Els registres de pluja més destacats van ser:
Toris ( Riber Alta ) 771 mm
Xiva (la Foia de Bunyol): 445 mm
La situació va empitjorar dràsticament durant la vesprada, amb inundacions massives que van causar greus danys a habitatges, infraestructures i vies de comunicació. Un dels punts més crítics es va viure amb el desbordament del riu Magre, que es va produir a diverses localitats de la Ribera Alta i la Foia de Bunyol, causant inundacions importants als camps i afectant nombroses vies d’accés. Aquest riu, habitualment tranquil, va experimentar un augment desmesurat del seu cabal, que es va convertir en una autèntica amenaça per a les zones properes.
Al mateix temps, el Barranc del Poio, conegut per la seva capacitat de resposta ràpida davant episodis de pluja intensa, baixava amb una força descomunal, arrossegant aigua, fang i materials diversos al llarg del seu recorregut. La seva força va col·lapsar algunes infraestructures locals i va agreujar la situació a les àrees properes, especialment als municipis de la Foia de Bunyol, com Xiva i Ribera Alta com Turís I deixant un rastre de destrucció a comarques de les Riberes I l’Horta Sud.
Aquest episodi quedarà marcat com un dels més destructius per a les nostres comarques en les últimes dècades, destacant la importància d’estar preparats davant fenòmens meteorològics d’aquesta magnitud.
El desenllaç ja és conegut per tots: més de 200 morts i desenes de desapareguts, convertint aquest episodi en una de les pitjors catàstrofes naturals de la història recent del nostre país. Des de Meteopoble, continue pensant que aquesta tragèdia podria haver-se minimitzat amb una millor resposta per part de les administracions competents i amb un missatge d’alerta més contundent i impactant dirigit a la societat.
En moments com aquest, caldria prendre exemple dels protocols que utilitzen en altres països, com als Estats Units amb els huracans, on es dona màxima prioritat a la difusió d’informació precisa i immediata per a preparar la població. Aquesta tragèdia ens ensenya que encara tenim molt a aprendre per evitar que una situació similar torne a ocórrer en ple segle XXI, especialment amb els recursos tecnològics i els mitjans d’informació de què disposem actualment.
Per últim, vos compartisc els avisos i publicacions que des de Meteopoble vaig elaborar en temps real advertint de la gravetat d’aquest episodi. Que aquesta situació servisca com a lliçó per a tots i, sobretot, per a evitar que es repetisca mai més un desastre d’aquesta magnitud.
